info@astrotorroja.es

Significat del nostre Logotip.

L´associació de les comarques de Tarragona

Significat del nostre Logotip per: Jaume Oliver Puigdomenech

KEPLER I EL MOVIMENT PLANETARI
L'habilitat matemàtica de Johannes Kepler (1571-1630) va quedar manifesta des que va aparèixer el Mysterium Cosmographicum ("El secret de l'Univers"), la seva obra més primerenca, publicada per primera vegada el 1596. En aquest text va buscar la correlació que hauria d'existir entre les diferents òrbites planetàries, tractant d'establir relacions geomètriques entre les distàncies dels diferents planetes al Sol, calculades segons el model heliocèntric de Copèrnic.

[Nota 35]Els cinc sòlids platònics. El tetraedre o piràmide rectangular (a), l'hexaedre o cub (d), l'octàedre (b), el dodecaedre (e) i l'icosàedre (c).
Una idea recurrent de tot el treball científic de Kepler va ser la seva certesa que existia un ordre matemàtic ocult a la natura, el qual es manifestava mitjançant harmonies de l'Univers. Aquesta va ser la seva línia de raonament quan, utilitzant una rigorosa aproximació matemàtica, va tractar de construir un model on els planetes guardessin relació directa amb els cinc sòlids perfectes.[Nota 35] Seguint una manera de pensar típica dels pitagòrics, Kepler va arribar a la conclusió que només aquests cossos tenien les propietats necessàries per contenir les òrbites de cadascun dels planetes. En el seu model va situar el Sol al centre de les esferes planetàries, i aquestes es trobaven separades entre si successivament per un octàedre, un icosàedre, un dodecaedre, un tetraedre i un hexaedre (figura 31). Com que tots els seus esforços per adequar els resultats dels seus càlculs a aquesta representació van ser fallits, anys després va intentar trobar l'estructura de l'Univers per mitjà de l'estudi de la relació que guarden les harmonies de l'escala musical, tornant així a la idea pitagòrica de la música de les esferes i de les relacions místiques.

Figura 31. Representació de les òrbites planetàries segons les idees de Kepler sobre els cinc sòlids perfectes. A la superfície deixada pel tall de l'esfera exterior, marcada amb la lletra ai del costat esquerre, va col·locar Saturn.

Tot i aquest aparent retrocés, Kepler va introduir tot un canvi d'actitud a l'astronomia, ja que no només va intentar descriure els moviments planetaris geometritzant el cosmos, sinó que va buscar les causes físiques que originaven aquests desplaçaments. Això ho va conduir a descobriments en veritat notables. Així, per exemple, al Mysterium Cosmographicum va establir que els plànols que contenen cada òrbita es troben propers entre si, però respecte a l'eclíptica cadascú té una inclinació diferent que roman constant. Aquest important descobriment el va posar al camí que hauria de portar-lo a establir les lleis que regeixen el moviment planetari. Sens dubte, la publicació del Mysterium Cosmographicum va fer que Kepler fos considerat un astrònom destacat al medi acadèmic europeu d'aquella època. Aquest primer treball va cridar l'atenció de gent com Tycho Brahe, que hi va veure el matemàtic que podria complementar la seva obra, raó per la qual el va convidar a col·laborar-hi.

Català简体中文EnglishFrançaisItalianoPortuguêsEspañol